General · Societat · Tendències

Tendències d’hivern 2018.

En aquesta secció trobareu tot allò relacionat amb la moda, les noves tendències i nous articles de roba.

Abric pelut

Screenshot 2018-03-20 at 09.56.01
Si ets atrevida o vols fugir de la rutina look negre-beix-xocolata-gris, atreveix-te amb una peçamés extrovertida. N’hi ha de roses, blaus, verds, grocs…
Que no et faci por arriscar-te la moda és també atrevida i divertida.
Independentment del seu color, l’abric de pèl serà el gran protagonista del teu ‘outfit’ per tant no cal que escullis accessoris molt cridaners. Bossos petits, sabates de cuir negre o cinturons senzills seran els teus millors aliats per evitar el cap desastre al teu ‘outfit’.

Barrets

Screenshot 2018-03-20 at 09.56.10
Aquesta temporada s’estan portant molts tipus de barrets; gorres, boines,diademes…
Aquest complement dóna un toc sofisticat a qualsevol ‘outfit’ que portis, molta gent els porta ja que són molt fàcils de conjuntar amb qualsevol peça de roba; faldilla texana, abrics i moltes altres.

Pantalons de quadres
A la tardor s’ha començat a portar el teixit de quadres, s’han portat camises, faldilles i sobretot els pantalons. Ara s’ha anat desenvolupant i la considerem una de les tendències més potents d’aquesta temporada. Hi han molts tipus de pantalons de quadres, amples, curts, llargs…. Però aquest model és dels més habituals que es veuen pel carrer.

Screenshot 2018-03-20 at 09.56.19

Botes de Dr. Martins
Una de les tendències més potents d’aquest hivern han sigut les botes Dr. Martens.
Aquestes botes han triomfat en el mercat. Ja que moltíssimes marques les han copiat, per exemple Zara.

Prendes oversized
Aquesta temporada es porten gavardines extra grans que permeten jugar a layering, pantalons oversized on el baix es porta arran de terra i espatlles súper arrodonides de forma precisament estudiada, volums inesperats al més pur estil dels anys 40 i punys que arriben més enllà dels artells .
I tot, amb peces on els patrons estan mil·limètricament pensats per a que el seu acabat resulti XL: no, no es tracta de simular aquest efecte amb peces d’altres talles.

Botes altes

Screenshot 2018-03-20 at 09.56.27Ja fa vàries temporades que es porten les botes altes, però aquesta ha sigut la que més s’han vist. S’ha combinat de una manera més extroverida com amb pantalons, desuadores, i jerseis i el més casual amb faldilles texanes o clàssiques.

Anuncis
General · Societat

46 increïbles anys amb nosaltres

La Dolors és una persona molt agradable, amb qui pots confiar i que sempre és capaç de treure’t un somriure. És algú que sap escoltar i és molt dolça amb tothom. Li encanta realitzar la seva assignatura, i fer que els nens i nenes es diverteixin.

Ella és una dona morena, amb el cabell per les espatlles de color marró fosc. Tot i tenir ja l’edat per la jubilació, aparenta menys anys dels que realment té. Porta ulleres, i té un somriure molt contagiós.

Ha estat molt de temps en aquesta escolta i després de tants anys ja és hora de deixar el xandall penjat a l’armari, i començar a gaudir del seu temps de descans.

 

  • Per què vas decidir fer-te professora d’Educació Física?

 

Era la matèria que més m’agradava. Vaig anar a estudiar a Girona, i després no hi havia gaires sortides, i doncs se’m donava bé, i vaig pensar: “Per què no anar-ho a estudiar?”. Tot i que havia d’anar a Madrid, ja que a Barcelona no hi havia universitat en aquest àmbit. I no va ser cap inconveninent, ja que m’agrada viatjar.

 

  • Sempre havies volgut dedicar-te a això?

 

Dedicar-me a l’ensenyança sí, perquè la professora que vaig tenir la veia que era molt bona, i connectàvem molt: anàvem a campionats…, i després pensava: “quan jo pugui fer-ho, també m’agradaria dedicar-me a l’ensenyança; sí”. Vaig començar a estudiar, i de bon principi ja només volia ensenyar.

 

  • Quant de temps portes a l’escola?

 

Vaig començar a treballar l’any 1972, o sigui aproximadament fa 46 anys que treballo aquí.

 

  • A quins cursos fas educació física?

 

Realitzo classes a segon cicle d’ESO (3r i 4t), i batxillerat. Abans es feia també a 2n de batxillerat, però després es va treure del programa escolar, i llavors ara ja no en faig.

 

  • Els alumnes normalment s’interessen en la teva assignatura?

 

Cada vegada hi ha més de tot. Abans sí, que a tothom li agradava molt, però ara ja sigui perquè ja poden fer esports a altres llocs, doncs també veig que hi ha alguns nois i noies que si poguessin no venir a E.F, no vindrien.

 

  • Et sents a gust amb els teus companys?

 

Amb els meus companys de feina sempre hi he estat molt a gust. Principalment amb els que han treballat amb mi. Tot i que mai he fet classes a primària, però també hi he estat sempre molt unida. Sempre m’he apuntat a totes les activitats que preparàvem tots junts: sopars, sortides…

 

  • Què és lo millor de la teva feina?

 

Lo millor de la meva feina és aquesta bona relació que tinc amb els alumnes. Sempre n’hi ha més que menys, però ja sigui pel caràcter, o sigui perquè és una matèria que a l’hora de la veritat, no hi ha una exigència que vingui marcada per ensenyament, o: aquesta nena per poder passar el curs, o aquest nen, ha d’haver fet tot això…  O sigui que el programa el marquem nosaltres, doncs això dona molt més bon rotllo amb els alumnes.

 

  • Perquè és aconsellable l’esport i l’exercici físic?

 

L’esport, el que practiquem aquí a l’escola, pràcticament sempre és esport d’equip, perquè és un dels valors que hem de treballar. L’esport en el qual comparteixes la jugada, que disfrutes fent aquell pase, o sabent que amb la teva col·laboració es marcarà aquell gol, o es farà la cistella. És aconsellable per això mateix. Perquè a la llarga aquell jovent haurà de treballar després en equip, i cada vegada es treballa més en equip i l’esport et dóna aquesta satisfacció de compartir les alegries, i intentar que les tristeses siguin de perdre… Després del petit fracàs que puguis tenir, que el puguis compartir amb els companys. I l’educació física, i l’esport físic, sempre van bé, perquè a part que, l’estona que estàs practicant, que vas amb bicicleta o que vas a córrer, et treu moltes calories, que dius “ai” que em preocupa això, que dius “fora”.

 

  • Què t’agrada més, ensenyar físic o esport?

 

A mi m’agrada més ensenyar esport, pel mateix que abans, pel fet de que participen més tots, tant els que saben molt com els que no en saben tant. I el físic també s’ha de tocar perquè dóna bona qualitat, i poder intentar que no es lesioni tant la gent.

 

  • Quin és el teu esport preferit i el que més practiques?

 

A l’hivern practico esquí i a l’estiu, nadar. Però no és com dir: “tinc un partit”, com ara hi ha gent que fa pàdel; tot i que potser m’hi enganxaré. Perquè després sempre tens una obligació a fer-ho. 

Sempre havia jugat a voleibol, com a jugadora, i havia fet atletisme; però és clar, són esports que ara com a molt pots fer alguna marxa i ja.

 

  • Podries explicar-nos una experiència que t’ha passat durant tots aquests anys?

 

D’experiències bones a la meva vida professional, en recordo una de molt interessant. Vaig tenir el plaer de ser jutge de les Olimpíades del Barcelona ‘92. Estava vivint allà, amb tots els àrbits d’atletisme. I això va ser una satisfacció que si no, no l’hagués pogut disfrutar. I professionalment, veure que aquí, a l’escola, he hagut d’anar evolucionant, perquè abans era molt fer gimnàstica, i fer molts esports de fer cabrioles, verticals…; i ara tot això també ha anat canviant, i m’he hagut d’anar adaptant.

 

  • I explica’ns una anècdota que has viscut mentre feies classe.

 

M’agrada quedar-me amb les bones, perquè sóc una persona molt positiva. Per exemple: quan he anat amb gent a campionats, i s’han emportat un bon resultat. Alguna experiència dolenta? Alguna lesió d’algun noi, que saltant s’hagués trencat algun ós… M’impressiona molt tot això, i em fa molta angúnia. No puc aguantar veure una lesió forta. Anècdotes positives, però, moltes. Perquè veig com els nois van millorant, cada vegada, i com s’esforcen per aconseguir allò que els hi demano. Doncs això ja és una gran satisfacció.

 

  • Que se sent al estar tant de temps aquí, i veure com van passant els alumnes, i es van fent grans?

 

Sento una satisfacció, pel fet que veig que els nens aprenen, comparteixen i gaudeixen, que també és el més important.

 

  • Que se sent ara, al haver-te d’anar després de tant de temps aquí?

 

Què se sent? Se sent… No vull dir pena, perquè pena no; estic molt contenta de tot el que he fet, i estic molt bé amb alumnes que tinc. Però sí que em penso que al haver-ho fet tants anys, costa més deixar-ho. Jo entenc que ara dedicar-se a l’ensenyança ho ha de fer el jovent, però, encara m’hi sento bé amb aquesta colla de joves que venen a classe. M’hi sento a gust, tant amb els de batxillerat, com els d’ESO. Se sent una pena, una tristor, però també una satisfacció, perquè ja he complert bé prou.

 

  • Ara què tens pensat fer en el teu temps lliure?

 

En el temps lliure a part de poder ampliar alguns coneixements de coses que m’interessen, també tinc bastantes ganes de viatjar, ja que és una activitat que m’apassiona. La meva filla viu a Austràlia i tinc ganes de poder anar-hi més sovint. I conèixer llocs, per molt que siguin d’aquí; d’Espanya. Tinc ganes de viatjar mentre pugui. I després llegir i cuinar, que m’agrada molt.

 

  • Continuaràs amb l’esport i l’exercici físic?

 

Faré el que m’agrada que és dedicar-me a fer marxes; o bé a nadar a l’estiu. Bé, el que em vingui de gust i prou.
Moltes gràcies Dolors per haver-te deixat fer l’entrevista. Et trobarem molt a faltar!

Screenshot 2018-03-20 at 09.50.12
Mª Dolors Falgàs i Casanovas Plataforma Vedruna Palamós

Karima El Fachtali, Laia Puig

Societat

Malalties mentals

Per quin motiu el nostre cervell ens fa fer-nos mal?

Hi ha moltes malalties al món, diabetis, càncer, hemofília… 

Però també n’hi ha de mentals, com la depressió, l’anorèxia, l’ansietat i moltes més. En aquests casos, com qualsevol malaltia, afecta al cervell i al teu cos. Per poder combatre-la, s’haurien de prendre medicaments com les pastilles, usualment per aquestes malalties mentals es prenen pastilles específiques per poder ser capaç de combatre la major part de les males passades que fa passar.

Us posaré uns exemples d’algunes malalties mentals.

La més coneguda és la depressió. És la més freqüent i es caracteritza per falta d’interès a l’hora de fer coses, sentiments de tristesa i ganes de plorar. També pot ser tan extrem que la persona que ho pateixi pugui arribar a una gran pèrdua de motivació de seguir vivint i que tot el que ha fet estigui malament. No s’han de confondre els sentiments de tristesa d’una persona amb la depressió.

La segona més coneguda és l’ansietat. És una malaltia molt freqüent i molt sovint va acompanyada de la depressió. L’ansietat és una vivència de por, de neguit, ve acompanyada també amb símptomes físics com tremolor, agitació, palpitacions, sudoracions, sequedat de boca i alguns símptomes més. També hi ha l’ansietat a determinats objectes; es crea una sensació de por molt forta cap aquell objecte o ésser viu i , a causa d’aquesta por, el cos fa una resposta desproporcionada.

Aquestes tothom o quasi tothom les coneix, que en són l’anorèxia i la bulímia. Són bàsicament trastorns que tenen a veure a l’hora de menjar. La anorèxia nerviosa es caracteritza per la pèrdua de pes, pensant que està obès tot i que estigui molt prim, por a l’hora de menjar i de guanyar pes. És un trastorn que en molts casos causa la mort. La bulímia nerviosa són episodis on la persona menja incontroladament, i després com càstig es provoca el vòmit i expulsa tot el que ha menjat.

Ara us explicaré una malaltia menys freqüent, però que segueix sent greu i possiblement és una de les que més pateix la gent: la paranoia. És una malaltia greu, però la diferència de l’esquizofrènia és que no hi ha al·lucinacions. La persona que la pateix pot seguir amb la seva excepte el deliri paranoic (aquests poden ser de persecució, de gelos, etc), no interfereix directament amb el seu treball o amb la seva vida familiar. Que la persona pateixi les paranoies contínuament fa que la seva vida sigui quasi impossible. La persona que ho pateix no té consciència de què li passa i està convençut de la seva creença i actua en conseqüència.

Font d’informació: http://www.salutmental.cat/la-malaltia-mental/quines-hi-han.html

 

 

Entreteniment · Societat

El Flaixbac a Palamós

La ràdio Flaixbac  va venir a “punxar” a Palamós, els dies de Carnaval.

Va ser el dia 11 de febrer a la Nau de 50 metres, de 11:30 fins a les 5-6h de la matinada i era a partir dels 16 anys.
El primer grup que tocava van ser els “The covers” (de 11:30 a 1:00h del matí), després un grup que es deien “Alioli” (de 1:00h a 2:00h del mati) i a partir de els 2:00 fins que s’acabés tocaven els DJ del Flaix Bac (presentador i  DJ).
Aquell dia la nau de 50 metres estava ple de gent dispersada per la pista improvisada, uns estaven per la barra, uns altres per els voltntans, ja sigui sentats en grup com de peu, i altres que estaven a la pista ballant.
Per a molta gent que hi havia allà va ser un dia divertit i esperem que tornin el pròxim any.

flaixbacçAquesta foto estè feta a la Nau de 50 metres, un magnífic record del Flaixbac a Palamós.

Júlia Gàmez.