General

FETA Els petits de la casa, se’n van de colònies!

El passat 22 de març, els més petits de l’escola -P3-, van anar de colònies per primer cop després de molts anys de no anar-hi aquest curs. Van estar-hi dos dies, i el dia següent, 23, la resta dels alumnes d’infantil, -P4 i P5- s’hi van apuntar dos dies més. Tots tres cursos van fer la seves primeres colònies, a la casa de colònies Ca l’Aldric.

A P4 i P5 van ser un total de 75 nens i nenes, aproximadament, que van poder gaudir d’aquesta gran experiència, amb un acompanyament de 7 mestres de l’escola, més els monitors de les activitats dutes a terme.

Van disfrutar del pla d’activitats de Tam-Tams i Tipis; un programa fet especialment perquè els nens i nenes es converteixin en veritables indis. Construiran un poblat, coneixeran com vivien, els seus costums, la seva cultura i la seva estima a la mare terra.

L’horari va consistir en:

Screenshot 2018-04-24 at 09.21.04.png

 

En conclusió, els petits de la casa van passar uns dies genials, amb la companyia dels diferents mestres i monitors.

Una experiència inoblidable! Esperem que es torni a repetir!

 

Redactores: Karima El Fachtali i Laia Puig.

 

Anuncis
General · Societat

46 increïbles anys amb nosaltres

La Dolors és una persona molt agradable, amb qui pots confiar i que sempre és capaç de treure’t un somriure. És algú que sap escoltar i és molt dolça amb tothom. Li encanta realitzar la seva assignatura, i fer que els nens i nenes es diverteixin.

Ella és una dona morena, amb el cabell per les espatlles de color marró fosc. Tot i tenir ja l’edat per la jubilació, aparenta menys anys dels que realment té. Porta ulleres, i té un somriure molt contagiós.

Ha estat molt de temps en aquesta escolta i després de tants anys ja és hora de deixar el xandall penjat a l’armari, i començar a gaudir del seu temps de descans.

 

  • Per què vas decidir fer-te professora d’Educació Física?

 

Era la matèria que més m’agradava. Vaig anar a estudiar a Girona, i després no hi havia gaires sortides, i doncs se’m donava bé, i vaig pensar: “Per què no anar-ho a estudiar?”. Tot i que havia d’anar a Madrid, ja que a Barcelona no hi havia universitat en aquest àmbit. I no va ser cap inconveninent, ja que m’agrada viatjar.

 

  • Sempre havies volgut dedicar-te a això?

 

Dedicar-me a l’ensenyança sí, perquè la professora que vaig tenir la veia que era molt bona, i connectàvem molt: anàvem a campionats…, i després pensava: “quan jo pugui fer-ho, també m’agradaria dedicar-me a l’ensenyança; sí”. Vaig començar a estudiar, i de bon principi ja només volia ensenyar.

 

  • Quant de temps portes a l’escola?

 

Vaig començar a treballar l’any 1972, o sigui aproximadament fa 46 anys que treballo aquí.

 

  • A quins cursos fas educació física?

 

Realitzo classes a segon cicle d’ESO (3r i 4t), i batxillerat. Abans es feia també a 2n de batxillerat, però després es va treure del programa escolar, i llavors ara ja no en faig.

 

  • Els alumnes normalment s’interessen en la teva assignatura?

 

Cada vegada hi ha més de tot. Abans sí, que a tothom li agradava molt, però ara ja sigui perquè ja poden fer esports a altres llocs, doncs també veig que hi ha alguns nois i noies que si poguessin no venir a E.F, no vindrien.

 

  • Et sents a gust amb els teus companys?

 

Amb els meus companys de feina sempre hi he estat molt a gust. Principalment amb els que han treballat amb mi. Tot i que mai he fet classes a primària, però també hi he estat sempre molt unida. Sempre m’he apuntat a totes les activitats que preparàvem tots junts: sopars, sortides…

 

  • Què és lo millor de la teva feina?

 

Lo millor de la meva feina és aquesta bona relació que tinc amb els alumnes. Sempre n’hi ha més que menys, però ja sigui pel caràcter, o sigui perquè és una matèria que a l’hora de la veritat, no hi ha una exigència que vingui marcada per ensenyament, o: aquesta nena per poder passar el curs, o aquest nen, ha d’haver fet tot això…  O sigui que el programa el marquem nosaltres, doncs això dona molt més bon rotllo amb els alumnes.

 

  • Perquè és aconsellable l’esport i l’exercici físic?

 

L’esport, el que practiquem aquí a l’escola, pràcticament sempre és esport d’equip, perquè és un dels valors que hem de treballar. L’esport en el qual comparteixes la jugada, que disfrutes fent aquell pase, o sabent que amb la teva col·laboració es marcarà aquell gol, o es farà la cistella. És aconsellable per això mateix. Perquè a la llarga aquell jovent haurà de treballar després en equip, i cada vegada es treballa més en equip i l’esport et dóna aquesta satisfacció de compartir les alegries, i intentar que les tristeses siguin de perdre… Després del petit fracàs que puguis tenir, que el puguis compartir amb els companys. I l’educació física, i l’esport físic, sempre van bé, perquè a part que, l’estona que estàs practicant, que vas amb bicicleta o que vas a córrer, et treu moltes calories, que dius “ai” que em preocupa això, que dius “fora”.

 

  • Què t’agrada més, ensenyar físic o esport?

 

A mi m’agrada més ensenyar esport, pel mateix que abans, pel fet de que participen més tots, tant els que saben molt com els que no en saben tant. I el físic també s’ha de tocar perquè dóna bona qualitat, i poder intentar que no es lesioni tant la gent.

 

  • Quin és el teu esport preferit i el que més practiques?

 

A l’hivern practico esquí i a l’estiu, nadar. Però no és com dir: “tinc un partit”, com ara hi ha gent que fa pàdel; tot i que potser m’hi enganxaré. Perquè després sempre tens una obligació a fer-ho. 

Sempre havia jugat a voleibol, com a jugadora, i havia fet atletisme; però és clar, són esports que ara com a molt pots fer alguna marxa i ja.

 

  • Podries explicar-nos una experiència que t’ha passat durant tots aquests anys?

 

D’experiències bones a la meva vida professional, en recordo una de molt interessant. Vaig tenir el plaer de ser jutge de les Olimpíades del Barcelona ‘92. Estava vivint allà, amb tots els àrbits d’atletisme. I això va ser una satisfacció que si no, no l’hagués pogut disfrutar. I professionalment, veure que aquí, a l’escola, he hagut d’anar evolucionant, perquè abans era molt fer gimnàstica, i fer molts esports de fer cabrioles, verticals…; i ara tot això també ha anat canviant, i m’he hagut d’anar adaptant.

 

  • I explica’ns una anècdota que has viscut mentre feies classe.

 

M’agrada quedar-me amb les bones, perquè sóc una persona molt positiva. Per exemple: quan he anat amb gent a campionats, i s’han emportat un bon resultat. Alguna experiència dolenta? Alguna lesió d’algun noi, que saltant s’hagués trencat algun ós… M’impressiona molt tot això, i em fa molta angúnia. No puc aguantar veure una lesió forta. Anècdotes positives, però, moltes. Perquè veig com els nois van millorant, cada vegada, i com s’esforcen per aconseguir allò que els hi demano. Doncs això ja és una gran satisfacció.

 

  • Que se sent al estar tant de temps aquí, i veure com van passant els alumnes, i es van fent grans?

 

Sento una satisfacció, pel fet que veig que els nens aprenen, comparteixen i gaudeixen, que també és el més important.

 

  • Que se sent ara, al haver-te d’anar després de tant de temps aquí?

 

Què se sent? Se sent… No vull dir pena, perquè pena no; estic molt contenta de tot el que he fet, i estic molt bé amb alumnes que tinc. Però sí que em penso que al haver-ho fet tants anys, costa més deixar-ho. Jo entenc que ara dedicar-se a l’ensenyança ho ha de fer el jovent, però, encara m’hi sento bé amb aquesta colla de joves que venen a classe. M’hi sento a gust, tant amb els de batxillerat, com els d’ESO. Se sent una pena, una tristor, però també una satisfacció, perquè ja he complert bé prou.

 

  • Ara què tens pensat fer en el teu temps lliure?

 

En el temps lliure a part de poder ampliar alguns coneixements de coses que m’interessen, també tinc bastantes ganes de viatjar, ja que és una activitat que m’apassiona. La meva filla viu a Austràlia i tinc ganes de poder anar-hi més sovint. I conèixer llocs, per molt que siguin d’aquí; d’Espanya. Tinc ganes de viatjar mentre pugui. I després llegir i cuinar, que m’agrada molt.

 

  • Continuaràs amb l’esport i l’exercici físic?

 

Faré el que m’agrada que és dedicar-me a fer marxes; o bé a nadar a l’estiu. Bé, el que em vingui de gust i prou.
Moltes gràcies Dolors per haver-te deixat fer l’entrevista. Et trobarem molt a faltar!

Screenshot 2018-03-20 at 09.50.12
Mª Dolors Falgàs i Casanovas Plataforma Vedruna Palamós

Karima El Fachtali, Laia Puig

Opinió

La tragèdia que està exterminant Síria

Aproximadament 25 persones mortes, en les últimes hores.

Es coneix que el bombardeig ha arrasat a set menors i set dones, a l’est del riu Eufrates, Iraq. També van haver diversos ferits, alguns d’ells greus, i és possible que es tripliqui el nombre de morts. Cada vegada va a més i això no pot seguir així.

Un grup de joves traslladant un ferit després d’un bombardeig a la ciutat de Douma, a Guta. (Reuters)

Hi ha una gran varietat d’opinions: gent que diu que sí guerra i gent que diu que no guerra, però totes dues opinions tenen quelcom en comú: poques solucions.

Des del meu punt de vista opino que no més guerres, ja que no s’aconsegueix res. S’ha de tenir en compte que en una guerra no es guanya sinó que es perd. Només es guanya patiment, desgràcies, i lo pitjor de tot, morts, les quals l’única connexió que tenen amb l’estat islàmic és que els ha tocat viure on viuen. En una guerra sempre s’enterren persones que no sabien perquè estaven en baralla. Tampoc hem de deixar que la guerra ens domini ja que sempre hi ha un altre camí per solucionar els conflictes.

Una nena enmig de la runa a causa del bombardeigs a la ciutat Al-Bab al nord de Síria. (Reuters)